Tot i les dificultats, l’activisme de Matilde Salvador no defalleix; instal·lada a València, és una de les poques dones que acudeix periòdicament a casa de l’escriptor Miquel Adlert, on se celebraven tertúlies literàries clandestines promogudes per l’editorial Torre. També participa en nombroses activitats de Lo Rat Penat i, és clar, continua una ingent tasca de compositora amb més de cent peces per a piano, coral, instrumental, de cambra o per a orquestra, entre d’altres, les quals seran interpretades arreu d’Europa per figures com Josep Iturbi, Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé o Carme Bustamante. Moltes de les seues obres porten títols en valencià i s’inspiren en tradicions populars o en fets i personatges històrics. Precisament, la seua tercera òpera, Vinatea (1973), recupera aquest personatge del s.XIV i esdevindrà l’única òpera estrenada per una dona al Liceu de Barcelona fins a 1974, encara que Salvador ja havia estrenat alguns dels seus ballets en aquest teatre. El llibret de l’obra era de Xavier Casp, qui poc després va modificar-ne l’ortografia tot seguint els postulats secessionistes. La compositora, però, van mantindre la versió original «perquè així l’ havia musicat i perquè tampoc no vull anar pel món fent el ridícul…».

El seu llegat musical presenta un estil entre el nacionalisme, el neoclasicisme il’impressionisme, amb unes composicions de gran qualitat i bellesa harmònica que li van valdre el reconeixement i el respecte del seus contemporanis, fins al punt que la seua Marxa de la Ciutat de Castelló, composta en 1945, va ser adoptada com a himne oficial de la capital de la Plana l’any 1987. D’ideologia progressista i feminista, Salvador va reivindicar que l’aportació artística de les dones deixara de ser ignorada i es posara al mateix nivell que la dels homes; la seua trajectòria, reconeguda amb nombrosos premis i homenatges públics, és una mostra del ferm compromís que, com a dona, creadora i valenciana, va adquirir amb el seu país i el seu gènere.